Parets oblidades del Montsià

Feia temps que no entraba un post al blog, be, avui he decidit que ja tocaba, fa dies que alguns amics en preguntaban per la paret del Diedre obert desde ja fa un cuant anys, la rao era que encara hi ha molta paret per obrir, per un costat i altre que un dels nostres company l'Albert Conesa va perdre la vida de la manera mes tonta cuan pasejaba pels seus voltants, la perdua tambe del Sebastià Colome va retrasar que tornesim a vindre per aquesta paret, pero en vista que per la zona ha sortit una nova fornada d'escaladors tan a Sant Carles de la Rapita com a Deltebre i demes pobles de la comarca, he pensat que ja era hora de que la gent torni a viure bons moments i disfruti de unes magnifiques vies amb unes grans vistes similars a les de Roca Blanca
per els meus amics que ja no hi son i els que fare de nou

Aproximació per pista asfaltada desde la carretera N-340, ¡Atenció! al trafic de vehicles, el mes aconsejable es baixan cap el sud i entrar per el peimer entrador, pista estreta, cami veinal, hi han trams de terra i trams encimentat, aparcament al costat del corral de bou.

una vegada al corral de bous, tenim que agafar una pista de terra una pel mes avall, fins una finca amb cavalls, a la dreta de aquesta trobarem un cami poc marcat (enfitat) el seguirem fins arribar a un petit collet amb una bassa on avegades hi ha aigua (no potable) desde aqui podem veure la paret, cal seguir costa avall  fins el fons del barranc, trobem una mas en ruines, al deixem a l'esquerra i continuem per l'esquerra del barranc, penso que el cami deu ser bastan perdut pero amb una mica de llogica i la inforció que posso ho trobareu de seguida

la paret del diedre es ven visible, el cami baixa fins els barrancs i agafem la cresta que ens portara al peu de la paret

la sendera ens situa devant mateix d'aquesta impresionat paret avans de fer l'ultim tram per situar-nos sota mateix, vista general amb totes les vies de la cara sud

J. Chaparro obrin el 1º llar de la paret del Diedre, Abril de l'any 2000

J.Chaparro i X. Conesa començan el 2º llarg del diedre Abril de l'any 2000 

vem deixar pasar el caloros estiu i al desembre vaig tornar am el infatigable i mal-lograt amic Sebastia Colome al que li vaig cedir l'honor de que acabes de obrir aquest magnific diedre que tan avia admirat.

una vegada la via escalada per abaix, la vem equipar i com no, al Sebas li vaig tornar a cedir la primera repeticio, aquel dia de febrer de 2001 casi que la encadena, menys un pas al que es va tindre que pillar, era un bon 6c+ amb un repos.

el Sebas lluitant al diedre, una vegada equipat

la cara este de la paret no es tan vertical com la sud pero no te cap desperdici, sobre tot el diedre final al que li vem treure una magnifica via, oberta per sota i despres reequipada.

J. Tailord a l'impresionant fisura que da nom a  "l'hirampostina" altre 6c per fotografiar

J.Also (Choli) a la via "el bulevar de los sueños" 6c, un magnific llarg de 30 m.

la silueta de J. Reverter a la via mes facil del sector, l'esperó de Migdia V+

el cingle Roig de Cameta es una de les parets oblidada de la serra de Montsià, sols tres vies surquen la seva paret sud, les tres vies van ser obertes per Ferran Escrivà i Xavier Conesa, membres destacas de l'A.E.Amposta, com podeu apreciar molta paret queda per obrir nous iteneraris.

a l'altre banda del barranc de l'aigussera trobem la roca mes oblidada de totes, com no pudia ser d'altre manera, el Sebastià iels seus amics tambe va sapigue treure profit

de la via de l'espero no disposem de referencies, si que se que en Sebastià l'avia repetit  i paraules d'ell que era una via rapida pero una mica bruta, a la dreta el va deixar tambe la seva firma i per noves generacions cal observar la gran cova que queda a la dreta

paret dels Roixells, la Riba

PLAQUES DEL NAS (PARET DELS ROXELLS) LARIBA.

SECTOR DE LOS CANTOS 1989

fa pocs dies feiem una volta per la pista forestal que surt o arriba, de la zona del campament de la Riba fins que acaba a la carretrera que puja d'Alcover a Mont.ral. No cal dir que es totalment prohibitiva per cotxes convencionals, un tot terren com el del meu colega Amadeu Bonet

(KIA Sorrento?)

NO, gracies, ens permet arribar-hi quasi a tot arreo. Pasem per sota de una de les parets oblidades de la Zona, Puig d'en Marc i el Castell Dalmau , (per cert, si algu te noticies recent de l'estat de les vies en aquest dos sector, seria molt d'agrair si deixa un comentari, gracies) en altres temps molt concorreguts per escaldors de la zona de Tarragona. Primer parem per veure una de les maravilla de la vall. el Fetitxe, petita agulla de una quilitat brutal, escalada per primera vegada al 1942 per la cordada Ramon Freixes i Pere Benaiges, si no m'equivoco de Valls.

Desde aquí en tenim una vista mai vista del poble de la Riba, de la zona de escalada del Nas, i les plaques, (parets dels Roixells) faig unes fotos que cuan les vaig veure al ordenador ampliades veig lo que en altre epoca no pudia tindre.

Una foto frontal per fer les resenyes de les vies que vem equipar un grup d'amics, entre ells el "Pere Xs", Jaume Grau, Jordi Vallve i de segur que en deixo algu mes. Alla per anys 1985-89. L'evolició en camares fotgrafiques i l'ajuda de programes com fotoshops es podem fer virgueries.

A l'any 2001 un grup de gent tornan a la feina equipant practicament totes les posibilitats que oferia la paret. Una tarde de tardor, debia ser l'any 2003 o 04, vaig a nar-hi a veure que tal estab el sector y de pas provar algunes vies

recordo que vaig disfrutar prou, les lesions encara em respectavem, de les vies noves que vaig escalar emb vaig porta un bon record, malgrat que alguns descuelgues les cordes tenien un fregament prou important.

Pero lo que vaig veure que no em va agradar gens va ser el nom de les vies al peu de via amb una plaqueta matel.lica molt coquetona ella, no pel fet posar el nom, si no que no correspondia amb que li habiem posat nasaltres 12 o 13 anys avans.

No he tornat mes, per ara.

A la red anava veient que si, habien agut desequipaqment en el Nas, una mica mes a l'esquerra i molta confusions en els nom de aquestes vies en concret.

A mes de que la via l'espabialao tenia les xapes tretas del seu parabolt i posat en lloc diferent amb un nom diferent, emb va semblar, barruer!!

l'amic Josep Jane amb la seva guia d'escalada a les muntanyes de Prades fa referencia d'aquesta paret. Crec que es un sector molt adient per inicarse a l'escalada, per moltes raons, poca aproximació, bona roca, alçada considerable, equipament prou bo i una orientació exelelent que permet escalar tot l'any.

Dexidim de continuar i sortir a la carretera que puja d'Alcover, la pista cada vegada esta mes feta pols, pero la vista va cambian y es molt agradable si mes no, la trobo molt bruta de matolls, el sota bosc es un polvorin, encara es nota el devastador incendi de 1986 gran part de la lleya cremada es per terra. De cop i volta trobem una serie de blocs que be mereixen una visita, pot ser unaltre dia.

A vegades el temps no es vol parar, vol dir que tinc temps per raons que cada vegadason mes sovintes bo recordar la memoria cuan s'es ha temps

Unes fotos i les reseñes originals.

a l'esquera un croquis orinal de 1989, la via Natural Mistic esta equivocada amb Rancho pa los pollos.

les plaques del Nas o sector dels Roixells, com que no conexiem el nom ens va semblar prou decent donar-li el nom de sector de los cantos, adalt vista general de la zona en tota la seva amplitut


el fetitxe vista per total ls cares, fins aqui es pot arribar bastan be desde la pista sortin del campament de la Riba, en cotxe tot terren arribem a sobre mateix, no mes per la vista mereix la pena una visita. a sota uns blocs per disfrutar amb pau i molta tranquilitat.