| Feia temps que no entraba un post al blog, be, avui he decidit que ja tocaba, fa dies que alguns amics en preguntaban per la paret del Diedre obert desde ja fa un cuant anys, la rao era que encara hi ha molta paret per obrir, per un costat i altre que un dels nostres company l'Albert Conesa va perdre la vida de la manera mes tonta cuan pasejaba pels seus voltants, la perdua tambe del Sebastià Colome va retrasar que tornesim a vindre per aquesta paret, pero en vista que per la zona ha sortit una nova fornada d'escaladors tan a Sant Carles de la Rapita com a Deltebre i demes pobles de la comarca, he pensat que ja era hora de que la gent torni a viure bons moments i disfruti de unes magnifiques vies amb unes grans vistes similars a les de Roca Blanca per els meus amics que ja no hi son i els que fare de nou  |
| Aproximació per pista asfaltada desde la carretera N-340, ¡Atenció! al trafic de vehicles, el mes aconsejable es baixan cap el sud i entrar per el peimer entrador, pista estreta, cami veinal, hi han trams de terra i trams encimentat, aparcament al costat del corral de bou. |
 |
| una vegada al corral de bous, tenim que agafar una pista de terra una pel mes avall, fins una finca amb cavalls, a la dreta de aquesta trobarem un cami poc marcat (enfitat) el seguirem fins arribar a un petit collet amb una bassa on avegades hi ha aigua (no potable) desde aqui podem veure la paret, cal seguir costa avall fins el fons del barranc, trobem una mas en ruines, al deixem a l'esquerra i continuem per l'esquerra del barranc, penso que el cami deu ser bastan perdut pero amb una mica de llogica i la inforció que posso ho trobareu de seguida |
 |
| la paret del diedre es ven visible, el cami baixa fins els barrancs i agafem la cresta que ens portara al peu de la paret |
 |
| la sendera ens situa devant mateix d'aquesta impresionat paret avans de fer l'ultim tram per situar-nos sota mateix, vista general amb totes les vies de la cara sud |
 |
| J. Chaparro obrin el 1º llar de la paret del Diedre, Abril de l'any 2000 |
 |
| J.Chaparro i X. Conesa començan el 2º llarg del diedre Abril de l'any 2000 |
 |
| vem deixar pasar el caloros estiu i al desembre vaig tornar am el infatigable i mal-lograt amic Sebastia Colome al que li vaig cedir l'honor de que acabes de obrir aquest magnific diedre que tan avia admirat. |
 |
| una vegada la via escalada per abaix, la vem equipar i com no, al Sebas li vaig tornar a cedir la primera repeticio, aquel dia de febrer de 2001 casi que la encadena, menys un pas al que es va tindre que pillar, era un bon 6c+ amb un repos. |
 |
| el Sebas lluitant al diedre, una vegada equipat |
 |
| la cara este de la paret no es tan vertical com la sud pero no te cap desperdici, sobre tot el diedre final al que li vem treure una magnifica via, oberta per sota i despres reequipada. |
 |
| J. Tailord a l'impresionant fisura que da nom a "l'hirampostina" altre 6c per fotografiar |
 |
| J.Also (Choli) a la via "el bulevar de los sueños" 6c, un magnific llarg de 30 m. |
 |
| la silueta de J. Reverter a la via mes facil del sector, l'esperó de Migdia V+ |
 |
| el cingle Roig de Cameta es una de les parets oblidada de la serra de Montsià, sols tres vies surquen la seva paret sud, les tres vies van ser obertes per Ferran Escrivà i Xavier Conesa, membres destacas de l'A.E.Amposta, com podeu apreciar molta paret queda per obrir nous iteneraris. |
 |
| a l'altre banda del barranc de l'aigussera trobem la roca mes oblidada de totes, com no pudia ser d'altre manera, el Sebastià iels seus amics tambe va sapigue treure profit |
 |
| de la via de l'espero no disposem de referencies, si que se que en Sebastià l'avia repetit i paraules d'ell que era una via rapida pero una mica bruta, a la dreta el va deixar tambe la seva firma i per noves generacions cal observar la gran cova que queda a la dreta |
