jueves, 6 de septiembre de 2012

Parets oblidades del Montsià

Feia temps que no entraba un post al blog, be, avui he decidit que ja tocaba, fa dies que alguns amics en preguntaban per la paret del Diedre obert desde ja fa un cuant anys, la rao era que encara hi ha molta paret per obrir, per un costat i altre que un dels nostres company l'Albert Conesa va perdre la vida de la manera mes tonta cuan pasejaba pels seus voltants, la perdua tambe del Sebastià Colome va retrasar que tornesim a vindre per aquesta paret, pero en vista que per la zona ha sortit una nova fornada d'escaladors tan a Sant Carles de la Rapita com a Deltebre i demes pobles de la comarca, he pensat que ja era hora de que la gent torni a viure bons moments i disfruti de unes magnifiques vies amb unes grans vistes similars a les de Roca Blanca
per els meus amics que ja no hi son i els que fare de nou

Aproximació per pista asfaltada desde la carretera N-340, ¡Atenció! al trafic de vehicles, el mes aconsejable es baixan cap el sud i entrar per el peimer entrador, pista estreta, cami veinal, hi han trams de terra i trams encimentat, aparcament al costat del corral de bou.
una vegada al corral de bous, tenim que agafar una pista de terra una pel mes avall, fins una finca amb cavalls, a la dreta de aquesta trobarem un cami poc marcat (enfitat) el seguirem fins arribar a un petit collet amb una bassa on avegades hi ha aigua (no potable) desde aqui podem veure la paret, cal seguir costa avall  fins el fons del barranc, trobem una mas en ruines, al deixem a l'esquerra i continuem per l'esquerra del barranc, penso que el cami deu ser bastan perdut pero amb una mica de llogica i la inforció que posso ho trobareu de seguida
la paret del diedre es ven visible, el cami baixa fins els barrancs i agafem la cresta que ens portara al peu de la paret
la sendera ens situa devant mateix d'aquesta impresionat paret avans de fer l'ultim tram per situar-nos sota mateix, vista general amb totes les vies de la cara sud
J. Chaparro obrin el 1º llar de la paret del Diedre, Abril de l'any 2000
J.Chaparro i X. Conesa començan el 2º llarg del diedre Abril de l'any 2000 

vem deixar pasar el caloros estiu i al desembre vaig tornar am el infatigable i mal-lograt amic Sebastia Colome al que li vaig cedir l'honor de que acabes de obrir aquest magnific diedre que tan avia admirat.
una vegada la via escalada per abaix, la vem equipar i com no, al Sebas li vaig tornar a cedir la primera repeticio, aquel dia de febrer de 2001 casi que la encadena, menys un pas al que es va tindre que pillar, era un bon 6c+ amb un repos.

el Sebas lluitant al diedre, una vegada equipat

la cara este de la paret no es tan vertical com la sud pero no te cap desperdici, sobre tot el diedre final al que li vem treure una magnifica via, oberta per sota i despres reequipada.



J. Tailord a l'impresionant fisura que da nom a  "l'hirampostina" altre 6c per fotografiar
J.Also (Choli) a la via "el bulevar de los sueños" 6c, un magnific llarg de 30 m.

la silueta de J. Reverter a la via mes facil del sector, l'esperó de Migdia V+




el cingle Roig de Cameta es una de les parets oblidada de la serra de Montsià, sols tres vies surquen la seva paret sud, les tres vies van ser obertes per Ferran Escrivà i Xavier Conesa, membres destacas de l'A.E.Amposta, com podeu apreciar molta paret queda per obrir nous iteneraris.
a l'altre banda del barranc de l'aigussera trobem la roca mes oblidada de totes, com no pudia ser d'altre manera, el Sebastià iels seus amics tambe va sapigue treure profit

de la via de l'espero no disposem de referencies, si que se que en Sebastià l'avia repetit  i paraules d'ell que era una via rapida pero una mica bruta, a la dreta el va deixar tambe la seva firma i per noves generacions cal observar la gran cova que queda a la dreta


3 comentarios:

albertganxets dijo...

gràcies Chapi

per haver obert i equipat tantes i tan bones rutes
per divulgar-les
per conservar-les i mantenir-les

si poguéssim donar-te un 10% de les hores bones que has fet passar al col.lectiu escalador, viuries cent anys d'alegries.

no només al montsià, també a la mussara, al baix ebre o a la serra de prades

cuida't, abraçada i sobretot no paris.

lo company del Mus dijo...

be no es per tan, tu si que triufes bandarra, per a mi ja se ma pasat l'arros, aixo era algo que tenia pendent i encara no estaba publicat.
una forta abraçada i com tu dius no paris!!

Agusti Adons dijo...

Enhorabona per la pàgina, en primer lloc. Considero tot un encert la publicació d'aquestes parets que ofereixen alguna escaladeta maca i triant els llocs encara tenen potencial. Escric en referència a la via sense dades del Cingle Roig que vaig tenir el plaer de fer amb l'apreciat i desaparegut Sebastià Colomé. Si a algú pot interessar recordo que la via és tota en lliure, igual V/6a, a protegir (tascons, friends) potser quedi algun clau (no ho recordo bé això, igual fa vint anys). A l'alçada d'uns matolls hi ha la primera reunió (burils, spits) i dalt de tot una reunió final amb el mateix. Això sí, tal com diu el peu de foto la via és ràpida però un xic bruteta. Felicitats i endavant amb el blog.
Agustí (La Ràpita)