un català triuf a la Patagonia

M'ompla d'alegria al rebre un correo de la Patagonia Xilena, un gran company i colega de fatigues, Joan Solé (Joanet, Santa Oliva) acompanyat de l'americà Carlos Buhler, que per fi han tingut exit per el pais dels grans vents, despres de rebre el primer comunicat on no van tindre gaire sort en el intent a la torre Avellano.
en hora bona i felicitats per aquesta primera a un cim tan maco

Comunicat dia 23 de oct.

Ara fa un dia que hem baixat de la vall del rio sin nombre, on intentavem anar a escalar a les Torres del Avellano.
Varem sortir el dia 15 de Villa Cerro Castillo amb un 4x4 que ens va deixar on començava la neu desprérs de recorre 45 km. per pistes de "ripio" (pistes de terra com diuen aqui)

Dia 16 varem preparar el material i refer les càrregues per ser transportades per els ,cavalls "pilcheros" (cavalls de càrrega).

Dia 17 començem avançar msobre la neu amb equipaments que pesava sobre uns 100 kg. per poder estar uns 10 dias a la muntanya. Al cap de 5 km. els cavalls no poden avançar per el gruix de neu existent, montem un 2 camp d'aprox. el arriero s'en va.

Dia 18 seguim amb el material que ens permet trànsportat les nostres esquenes (aprox. amb menjar per estar 6 dies), progresan amb esquis, commença a enrtar mal temps, es fà molt penosa l'aproximació, jo tinc problemes amb una pell de foca de l'esqui que te poca cola d'adhesió, al cap de 5 km. montem el 3 camp d'aprox. no para de nevar.

Dia 19 anem a fer una exploració, sense càrrega sobre uns 3 km. més andavant en mig de la tormenta de neu. Tornem al camp 3 a dormir.

Dia 20 segueix nevant i el gruix de neu arriba a 80 cm. per el que valorem que la paret estarà molt carregada de neu i en cas de retornar on ens avien deixat els cavalls provablement serà problemàtic, potser ens tocaría retornar molt letament pel gruix de neu i els queviures s'egotaríen. Desmontem el campament i retornem enmig de la tormenta de neu i vent i aconseguim arribar al camp 2, fem nit allí amb totes les prendes de vestir i el sac de dormir ben molls.

Dia 21 sortim del camp 2, només amb el imprescindible per arribar a casa dels arrieros rapidament per avisar que pugin el mes aviat posible a recuperar la resta del material, ja que si no para la tormenta serà molt dificultós trobar el camp 2.
Després de 20 km ens trobem a casa de Robinson "el arriero" i fem nit alli.
Hores d'ara nosaltres ens trobem a la població de Puerto Tranquilo, on escribim aquestes líneas a l'incerta espera de que Robinson i el seu fill Nelson hagin trobat el nostre equipament al camp 2. Les Torres del Avellano no han permés de que les escalesim, fins aviat companys, Joan Solé i Carlos Buhler.

parets i agulles en torre Avellano

una primera catalana-america als confins del mond

per legir la cronica de l'acenció al cerro Castillo cliqueo
aqui