martes, 31 de agosto de 2010

paret dels Roixells, la Riba

PLAQUES DEL NAS (PARET DELS ROXELLS) LARIBA.

SECTOR DE LOS CANTOS 1989

fa pocs dies feiem una volta per la pista forestal que surt o arriba, de la zona del campament de la Riba fins que acaba a la carretrera que puja d'Alcover a Mont.ral. No cal dir que es totalment prohibitiva per cotxes convencionals, un tot terren com el del meu colega Amadeu Bonet

(KIA Sorrento?)

NO, gracies, ens permet arribar-hi quasi a tot arreo. Pasem per sota de una de les parets oblidades de la Zona, Puig d'en Marc i el Castell Dalmau , (per cert, si algu te noticies recent de l'estat de les vies en aquest dos sector, seria molt d'agrair si deixa un comentari, gracies) en altres temps molt concorreguts per escaldors de la zona de Tarragona. Primer parem per veure una de les maravilla de la vall. el Fetitxe, petita agulla de una quilitat brutal, escalada per primera vegada al 1942 per la cordada Ramon Freixes i Pere Benaiges, si no m'equivoco de Valls.

Desde aquí en tenim una vista mai vista del poble de la Riba, de la zona de escalada del Nas, i les plaques, (parets dels Roixells) faig unes fotos que cuan les vaig veure al ordenador ampliades veig lo que en altre epoca no pudia tindre.

Una foto frontal per fer les resenyes de les vies que vem equipar un grup d'amics, entre ells el "Pere Xs", Jaume Grau, Jordi Vallve i de segur que en deixo algu mes. Alla per anys 1985-89. L'evolició en camares fotgrafiques i l'ajuda de programes com fotoshops es podem fer virgueries.

A l'any 2001 un grup de gent tornan a la feina equipant practicament totes les posibilitats que oferia la paret. Una tarde de tardor, debia ser l'any 2003 o 04, vaig a nar-hi a veure que tal estab el sector y de pas provar algunes vies

recordo que vaig disfrutar prou, les lesions encara em respectavem, de les vies noves que vaig escalar emb vaig porta un bon record, malgrat que alguns descuelgues les cordes tenien un fregament prou important.

Pero lo que vaig veure que no em va agradar gens va ser el nom de les vies al peu de via amb una plaqueta matel.lica molt coquetona ella, no pel fet posar el nom, si no que no correspondia amb que li habiem posat nasaltres 12 o 13 anys avans.

No he tornat mes, per ara.

A la red anava veient que si, habien agut desequipaqment en el Nas, una mica mes a l'esquerra i molta confusions en els nom de aquestes vies en concret.

A mes de que la via l'espabialao tenia les xapes tretas del seu parabolt i posat en lloc diferent amb un nom diferent, emb va semblar, barruer!!

l'amic Josep Jane amb la seva guia d'escalada a les muntanyes de Prades fa referencia d'aquesta paret. Crec que es un sector molt adient per inicarse a l'escalada, per moltes raons, poca aproximació, bona roca, alçada considerable, equipament prou bo i una orientació exelelent que permet escalar tot l'any.

Dexidim de continuar i sortir a la carretera que puja d'Alcover, la pista cada vegada esta mes feta pols, pero la vista va cambian y es molt agradable si mes no, la trobo molt bruta de matolls, el sota bosc es un polvorin, encara es nota el devastador incendi de 1986 gran part de la lleya cremada es per terra. De cop i volta trobem una serie de blocs que be mereixen una visita, pot ser unaltre dia.

A vegades el temps no es vol parar, vol dir que tinc temps per raons que cada vegadason mes sovintes bo recordar la memoria cuan s'es ha temps

Unes fotos i les reseñes originals.



a l'esquera un croquis orinal de 1989, la via Natural Mistic esta equivocada amb Rancho pa los pollos.

les plaques del Nas o sector dels Roixells, com que no conexiem el nom ens va semblar prou decent donar-li el nom de sector de los cantos, adalt vista general de la zona en tota la seva amplitut


el fetitxe vista per total ls cares, fins aqui es pot arribar bastan be desde la pista sortin del campament de la Riba, en cotxe tot terren arribem a sobre mateix, no mes per la vista mereix la pena una visita. a sota uns blocs per disfrutar amb pau i molta tranquilitat.


3 comentarios:

JERKOUT dijo...

Bones senyor, te paso un parell d'enllaços que potser te fan una mica de servei, o de te fan riure. mercés per continuar recordant.nos vies amb pedigree.
http://escaladaperatontos.blogspot.com/2010/07/castell-dalmau-35-anys-despres.html
http://escaladaperatontos.blogspot.com/2010/07/una-classica-oblidada-la-mola-del-coll.html

lo company del Mus dijo...

gracies amic, bones trepades

4Recauxutats dijo...

Hola!!
Te hemos cogido unos fotos del blog para hacer un post sobre el sector les campanilles en la Mussara,Gracias!